L’Alt Gaià es caracteritza per un caràcter muntanyós amb un relleu abrupte amb altituds dels cims més elevats properes o fins i tot un xic per sobre dels 1.000 metres.
El fort pendent que presenta l’Alt Gaià, gairebé onze graus de mitjana, condiciona els usos del sòl que s’hi desenvolupen. No és estrany, doncs, que la vegetació espontània ocupi una gran part de la superfície de la unitat. La vegetació arbustiva predomina en el paisatge i està formada per brolles calcícoles estructurades per arbusts com el bruc d’hivern i plantes aromàtiques, com el romaní i la farigola. En alguns indrets, especialment a l’obaga del municipi de Bellprat hi ha pinedes de pi blanc.
En els pocs replans que ofereix el relleu i en les estretes valls obertes, s’hi conreen cereals de secà. En altres indrets de la unitat també s’hi conreen vinyes. El petit nucli de Bellprat, situat a la plana, està rodejat de boscos i camps de conreus.
El mosaic agrícola que formen els conreus on les vores amb més pendent i incisions dels torrents són ocupades pel bosc tenen un valor paisatgístic destacable. També sobresurt l’església de Sant Esteve dels Ferriols, documentada al segle XIV, però probablement bastida a final del segle XII i principi del XIII. L’església és formada per una sola nau rectangular sense absis i amb teulada.
