La Conca d’Òdena es caracteritza per un paisatge més o menys planer format per l’erosió del riu Anoia i els seus afluents, les rieres de Clariana, de Tous o d’en Maià, d’Òdena, de Castellolí i de Rubió. El riu Anoia és el principal referent de la unitat.
La vegetació és escassa ja que predomina la plana conreada o urbanitzada i també per l’erosió dels vessants i talussos amb més pendent. La coberta vegetal està molt lligada als camps de cultiu i als cursos fluvials. Destaquen els alzinars amb dens sotabosc i fragments de vegetació de ribera. Les zones cultivades tallen geomètricament l’espai i envolten els nuclis compactes de població. Els conreus són principalment de secà, amb un predomini de cereals.
La ciutat d’Igualada és el principal centre urbà, que s’estén i connecta els nuclis urbans més propers. L’autovia A-2 és l’espina dorsal de la unitat. Tots els municipis propers, han vist progressivament com polígons industrials, logístics i grans superfícies comercials s’hi han instal·lat en les proximitats.
El parc eòlic de la Serra de Rubió II, amb uns 50 aerogeneradors per l’aprofitament de l’energia eòlica ha convertit els molins en fites en el paisatge i ha modificat la percepció del fons escènic de la serra de Rubió.
Un dels valors naturals més remarcables de unitat és la presència de badlands, una forma del relleu de les roques toves argiloses i margoses caracteritzada per la formació generalitzada de xaragalls i d’interfluvis. En són exemples un sector força gran a la Conca d’Òdena, entre Sant Martí de Tous i Castellolí, de gran contrast visual.
Pel que fa a valors històrics, destaca la gran tradició d’indústries tèxtils i d’adobament de pells que s’evidencia en les velles fàbriques i adoberies i el canal del rec d’Igualada. De la ciutat d’Igualada cal fer esment també al patrimoni modernista, tant industrial com civil. Els castells són altres elements de referència de la unitat. És el cas del castell de Sant Martí de Tous o del castell d’Òdena.
