Els Costers de la Segarra es caracteritzen per un conjunt d’espais agraris i forestals distribuïts mitjançant una estructura morfològica lineal. En aquesta estructura, els usos del sòl varien en funció dels pendents i la qualitat del sòl: als punts més baixos, al fons de la vall, se situen els usos agrícoles, conreus herbacis de secà (ordi i blat); més amunt, en els vessants, encara es poden percebre les terrasses de cultius, actualment gairebé totes abandonades i colonitzades per vegetació; i, finalment, a les cotes més altes, les masses de pinedes. Així doncs, a coberta vegetal de la unitat és força minsa, principalment a causa de la històrica expansió dels conreus a les zones més planeres
Les granges i masos estan disseminats uniformement per tota la unitat tot i que en menor densitat que en altres zones de la geografia catalana. Els nuclis de població són compactes i petits i vertebren l’espai. La principal infraestructura de comunicación és l’autovia A-2 que creua la unitat.
El seu principal valor paisatgístic deriva del patró agroforestal de fons de valls molt característic, configurat al llarg de segles d’intervenció humana i en el qual s’alternen les parcel·les de conreu amb les masses de bosc i alguns municipis. La unitat també compta amb valors històrics com la torre de Contrast en el municipi d’Argençola, les restes del castell d’Argençola o algunes masies d’especial interès.
