El Garraf es caracteritza per un relleu abrupte, de naturalesa calcària i color blanc pel rocam que aflora sovint. Hi ha un fort predomini visual del component geològic o abiòtic que dona un caràcter inhòspit molt peculiar i forma penya-segats al litoral.
La vegetació característica és la màquia litoral, associada al substrat geològic i a la climatologia de l’indret, amb el margalló, petita palmera que pot assolir quatre metres d’alçària, com a espècie característica. Els cursos d’aigua són, en general, poc importants i de règim irregular. El Foix és l’únic riu semipermanent ja que el cabal esdevé subterrani en certs trams. La unitat també comprèn l’embassament de Foix.
El poblament tradicional és escàs i dispers, format per petits nuclis i masos, generalment propers a dolines o a petites planes aptes per al conreu, com succeeix a Olivella, Begues o Olesa de Bonesvalls. En els darrers 15 anys, però, s’ha donat un important augment de la superfície urbanitzada, que es correspon en la seva immensa majoria al creixement d’urbanitzacions o teixits urbans de baixa densitat i, amb una incidència especialment rellevant en el paisatge i estan relacionats amb la implantació de noves infraestructures viàries (C-32, C-15).
L’aridesa superficial del terreny i el predomini del rocam ha limitat històricament els aprofitaments humans, restringits a la ramaderia extensiva ovina i caprina i a l’agricultura de vinya (en terrasses pedregoses) i cereal (en les petites esplanades naturals, actualment en bona part abandonades).
El massís de Garraf ha estat històricament poc valorat, probablement pel seu paisatge àrid i poc productiu des del punt de vista de les activitats agroramaderes tradicionals. Aquest fet ha afavorit la implantació d’activitats amb una incidència negativa en el paisatge, com el cas de les pedreres (alguna ja centenària).
Són nombrosos els valors d’aquest paisatge. La peculiar geomorfologia associada al paisatge càrstic, amb rasclers, dolines, pòlies, fondos i avencs representa un valor natural important i distintiu. Pel que fa als valors patrimonials i històrics, destaca el conjunt emmurallat d’Olèrdola, amb el castell, l’església mossàrab rehabilitada i restes arquitectòniques de diferents èpoques. Els diversos castells i torres de defensa (castell d’Olèrdola, el castell d’Eramprunyà, el castell de Canyelles, el castell de Castellet…) evidencien que fou un territori de frontera i també la necessitat de defensa contra la pirateria. També sobresurt l’hospital medieval de Cervelló a Olesa de Bonesvalls. Pel que fa a l’arquitectura civil rural, les cabanes de pedra seca, els pous de riera, alguns masos i alguns veïnats rurals formen un paisatge humanitzat molt interessant per la seva austeritat formal i adaptació a un entorn natural inhòspit. La platja del Garraf, relativament poc urbanitzada i amb unes interessants casetes de bany de principis de segle que s’aprecien des de la carretera i el tren, té també un valor paisatgístic destacat.
Obre el mapa en pdf del Garraf (12,8Mb)
