El Litoral del Penedès una faixa de costa baixa densament urbanitzada, amb un continu de construccions que s’estén des de Cunit fins al promontori de Berà. El paisatge de primera línia de costa està format per la profusió de construccions de tipologies diverses en tot el front litoral, entre Cunit i el Roc de Sant Gaietà. Hi ha urbanitzacions compactes que s’estenen des de la costa cap a l’interior i entre les que destaca la macrourbanització, compartida pels municipis de Calafell i Cunit, que s’estén al nord del barri marítim de Segur de Calafell.
La unitat compta amb un important desplegament de vies de comunicació que discorren tant longitudinalment com transversalment i que confereixen a la unitat un caràcter paisatgístic molt fragmentat. En alguns sectors el ferrocarril i la carretera comparteixen un mateix traçat paral·lel i a poca distància de la línia de costa. L’existència de les infraestructures ha afavorit la ubicació al llarg del seu recorregut de petits comerços, magatzems o superfícies comercials.
La vegetació espontània ocupa zones molt marginals. Pinedes de pi blanc, fragments de garriga i de màquies de margalló ocupen petits turons allunyats de la línia de costa i que han quedat sense urbanitzar.
Pel que fa a l’activitat agrícola, es limita a alguna àrea petita i molt fragmentada per les construccions i la xarxa d’infraestructures de comunicació. El conreu principal és la vinya i també hi ha algun camp de garrofers, oliveres i ametllers.
Des del punt de vista dels valors històrics del paisatge de la unitat, destaquen les ermites de Sant Miquel i de Sant Salvador, el castell de Calafell, restes romanes, relíquies arquitectòniques (botigues de pescadors), alguns masos tradicionals, elements arquitectònics rurals com marges de pedra seca o cabanes de pastor) o les vil·les Buenaventura i Ramona, d’estil noucentista, situades a Coma-ruga.
Pel que fa als valors naturals i ecològics, sobresurten dos espais: el Pla de Mar, a l’àmbit central del Litoral del Penedès, que per les seves característiques naturals podria jugar el paper de parc rururbà i connector natural i la riera de la Bisbal que és un dels espais millor conservats, sobretot a la seva desembocadura, a l’espai conegut com les Madrigueres, tot i trobar-se envoltat d’usos residencials i periurbans.
