El Massís de Bonastre es caracteritza per l’existència de muntanyes baixes entre les planes de l’Alt Camp i el Penedès. Les muntanyes encerclen petites planes aprofitades per a les activitats agrícoles.
L’agricultura és una activitat amb gran importància en la configuració del paisatge de la unitat. A les valls i planes properes a Masllorenç i el nord de Bonastre s’estenen importants àrees agrícoles on predomina la vinya, les oliveres, els ametllers i els avellaners. L’abandonament agrícola és palès en els turons i serres que han estat colonitzats per la vegetació.
La vegetació espontània té una distribució irregular al llarg de la unitat, caracteritzada per la presència de bosquines i boscos de pi blanc. En les darreres dècades, els incendis forestals han afectat algunes àrees, especialment en els sectors de contacte amb les infraestructures de comunicació i amb les urbanitzacions, i el resultat és una vegetació més homogènia. Des de Bonastre fins a Albinyana hi predomina la vegetació arbustiva, mentre que les pinedes de pi blanc es mantenen en els sectors que han restat fora de l’abast dels incendis forestals. Els turons i pujols arrodonits de les muntanyes del Tet i la muntanya de la Rovira formen un paisatge molt singular, on els pendents uniformes però constants hi fan difícil l’activitat agrícola.
La unitat compta amb nuclis urbans tradicionals bastant compactes com Masllorenç, Albinyana i Bonastre però en les darreres dècades s’ha donat la proliferació d’urbanitzacions. Al sector nord, entre els nuclis de Masllorenç i Albinyana, les urbanitzacions han canviat substancialment el paisatge. Estan envoltades per extenses masses de vegetació i, per tant, sotmeses a un alt risc de veure’s afectades per un incendi forestal.
Les vies de comunicació són estretes i d’àmbit local, només utilitzades per a la comunicació entre els nuclis urbans existents a l’interior de l’àrea.
Són nombrosos els valors del paisatge de la unitat. Destaca l’arquitectura de murs i barraques de pedra seca a la plana entre Masllorenç i Bonastre o als voltants d’Albinyana que contrasta cromàticament amb cultius com la vinya o els ametllers florits i també els camins de transhumància com la carrerada de Bonastre a Albinyana. També cal mencionar l’interès estètic de les panoràmiques que s’obtenen des dels punts elevats de la unitat que permeten apreciar el seguit de muntanyes i turons amb vistes al mar com a teló de fons. És el cas de les que es veuen des del Coll del Benet, la Plana del Xim o la Roca Aguilera, al sector d’Albinyana-Bonastre-el Vendrell.
