Foto: Àngela Llop
El Montmell es caracteritza per l’existència de serres i turons amb fort pendent de materials calcaris i dolomítics que transmeten una sensació de paisatge sec i aspre.
La vegetació forestal és el paisatge dominant de la unitat Montmell. Està formada per vegetació arbustiva i pinedes de pi blanc i claps d’alzinars i rouredes de fulla petita. El cultiu de la vinya és el principal conreu i és present en algunes planes, entre turons.
Els rius que transcorren per la unitat són d’escassa importància i només porten aigua després de pluges intenses ja que el substrat calcari facilita la infiltració de l’aigua de pluja i el desenvolupament d’un carst intern.
La desaparició del poblament dispers ha donat lloc a un paisatge amb masies abandonades i, sovint, en estat de ruïna.
La unitat compta amb nuclis de població tradicionals (com la Joncosa del Montmell, Aiguaviva, el Pla de Manlleu, l’Albà o Can Ferrer) que conviuen amb diverses urbanitzacions situades al sud i centre del Montmell. Les urbanitzacions ocupen àmplies extensions de territori amb creixements i impactes desiguals sobre el paisatge.
La unitat Montmell no té cap via de comunicació important llevat de l’autopista AP-2 i la carretera C-51 entre Valls i el Vendrell que passen just pel límit sud.
El Montmell és una façana paisatgística i un mirador magnífic sobre la Plana del Penedès. Tanmateix també actua de fons escènic, la seva silueta característica de serra allargassada, amb alts i baixos configurats pels diferents cims escalonats que culminen al nord amb la Talaia.
Pel que fa als valors històrics del paisatge, cal destacar els castells de l’Albà, de Selma, de Marmellar i del Montmell, els pobles abandonats de l’Albà (Vell), Selma i Marmellar i algunes masies.
