Foto: Pere Ramon
Montserrat es caracteritza per un relleu abrupte i amb pendent, format per conglomerats grisos amb nombroses «agulles» o cims individualitzats, amb una forta presència en el paisatge i reconegut a nivell internacional per la seva singularitat geològica.
Es dona un contrast accentuat entre la roca nua, amb fort desenvolupament vertical, i la vegetació, arrecerada en els fondals i les zones més planeres. La vegetació està força degradada a algunes parts baixes i mitjanes on predominen les brolles, matollars i pinedes de pi blanc. En zones més arrecerades, en contra, es mantenen els alzinars amb marfull i a les parts més altes l’alzinar muntanyenc. En les àrees de sòl més pobre o alterat apareixen claps de boixeda i en els canals o torrenteres més ombrívoles mantenen, fins i tot, alguns retalls de vegetació higròfila o de ribera.
És un territori tradicionalment molt poc poblat, tret de les zones baixes, per les difícils condicions del terreny, amb molt poques masies i construccions tradicionals. Hi ha, però, alguna urbanització dels anys seixanta del segle passat que es va construir sense una bona planificació i que té, encara, deficiències urbanístiques i d’edificabilitat.
La principal carretera és la A-2 que travessa la unitat a l’extrem sud, per poder superar l’obstacle dels cingles es van construir viaductes i túnels com el del Bruc.
La muntanya de Montserrat té un valor estètic de primer ordre que prové de la singularitat de la formació d’agulles aïllades en un relleu conglomeràtic. Les agrupacions d’agulles tenen molt valor paisatgístic i d’entre elles destaca els Frares Encantats. El fons escènic emblemàtic de Montserrat és visible des de bona part del Penedès i també des de molts indrets de Catalunya. També cal tenir present que la muntanya té una forta càrrega simbòlica, de caràcter religiós i identitari.
