El paisatge de la unitat es caracteritza per una disposició laberíntica del relleu, sense muntanyes dominants ni serrats principals, successió de valls i carenes aparentment desendreçades. Els cursos fluvials drenen majoritàriament cap al riu Llobregat, mitjançant petites rieres.
Hi ha una clara dominància forestal, sobretot de pinedes de pi blanc, però també hi ha zones amb màquies, brolles, garrigues o pradells de llistó, moltes d’elles afavorides pels incendis forestals recurrents.
Històricament país de vinyes, durant tot el s. XX les Muntanyes d’Ordal han tendit a especialitzar-se agrícolament en la producció de fruita de secà (principalment cireres i préssecs de vinya). Actualment ambdós conreus s’han reduït molt i només en determinats rodals mantenen una certa importància.
En les darreres dècades la unitat s’ha urbanitzat intensament amb multitud d’urbanitzacions, inicialment de segona residència i avui majoritàriament de primera residència. Moltes d’elles s’han construït enmig de pinedes, de manera que s’ha generat un paisatge característic de parcel·les amb cases aïllades i pins. Aquestes urbanitzacions aïllades ocupen una gran superfície de les Muntanyes d’Ordal.
Pel que fa als valors del paisatge, destacar el cims del Montcau, els cingles, el contrast cromàtic entre les pinedes i el rocam de tonalitats vermelles. Pel que fa als valors vinculats al patrimoni arquitectònic, sobresurten els castells de Gelida i de Subirats i les construccions de pedra seca.
