Depressió més o menys intensament ondulada entre alineacions muntanyoses gairebé paral·leles. Es poden diferenciar dues zones: una més oriental, planera i agrícola, i una altra més occidental, abrupta i forestal. Hi ha una densa xarxa de rieres que drenen la unitat.
Per causa de la naturalesa eminentment calcària de les serralades, hi ha un gran nombre d’avencs i coves, algunes força profundes, que en bona part van ser aprofitades durant la prehistòria i fins i tot l’edat mitjana. En són alguns exemples les coves del Pany (Font-rubí) i la del Bolet (Mediona).
El paisatge de la unitat està clarament dominat per espais forestals força densos, amb un clar predomini de la pineda de pi blanc, seguida d’alzinars d’alzina carrasca.
Les terres de cultiu estan situades, en general, a les zones planeres i a les depressions. Es cultiva el conreu de secà a base de cereals i també hi ha alguns fruiters de secà com oliveres i ametllers.
La població es troba ben estructurada en nuclis de mida petita tot i que en les darreres dècades hi ha hagut un fort augment de la superfície urbanitzada, sobretot d’urbanitzacions residencials.
Els valors del paisatge de les Serres d’Ancosa són nombrosos. Sobresurten els molins hidràulics que ressegueixen la riera de Pontons i el riu Foix. De patrimoni rural cal mencionar les grans masies amb valor històric i arquitectònic com les de mas Pontons, can Maristany, Ginoles, can Vic o Puigfred així com les barraques de vinya i els murs de pedra seca. Pel que fa al patrimoni religiós, destacar les nombroses capelles romàniques, com la de Sant Joan de la Muntanya, Sant Pere Sacarrera i Santa Margarida d’Agulladolç i el santuari i mirador de la Mare de Déu de Foix. La unitat té diversos castells i fortificacions d’època medieval ubicats en els punts més elevats i de millor control del territori, com el de Mediona i el de Font-Rubí.
