Les Valls de l’Anoia es caracteritzen per un paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i els contraforts de la serralada Litoral. És una plana sedimentària, solcada pel riu de Bitlles i l’Anoia, així com una munió de petits torrents de caràcter temporal, sovint encaixats i amb retalls més o menys estructurats de bosc de ribera.
El caràcter rural és predominant, amb poc més de la meitat de la unitat de sòl agrícola i vegetació natural composta sobretot de bosquines i matollars poc estructurats i situada als vessants inclinats i a les fondalades, menys aptes per al conreu. Hi ha un predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dona un caràcter especial i n’és el principal tret identitari. També destaca la presència dels principals cellers d’escumosos del país i les activitats industrials associades.
De tota manera, en les darreres dècades s’ha donat un important augment de la superfície urbanitzada de la unitat. S’han incrementat considerablement les zones industrials i comercials, la superfície destinada a nuclis urbans i urbanitzacions i les infraestructures viàries.
Les principals infraestructures són l’autovia C-15, l’autopista AP-7 i el ferrocarril (convencional i TAV) que es situen a la part baixa de la unitat i la connecten amb l’àrea metropolitana.
Pel que fa als valors del paisatge, sobresurten els fons escènics de Montserrat (al nord i nord-est), la serralada Litoral: Garraf i Ordal (al sud) i la serra del Bolet (a l’oest). Les deus de Sant Quintí de Mediona destaquen per la seva singularitat, la presència de gorgs o pèlags, la presència de baumes amb restes prehistòriques i el seu interès social.
En relació amb els valors històrics, cal destacar l’arquitectura industrial i protoindustrial vinculada a la producció de paper a la conca del riu Anoia. Especialment en els municipis de Capellades i La Pobla de Claramunt que compten amb una forta tradició de la indústria paperera i nombrosos molins paperers. També sobresurten les ermites i esglesioles situades en indrets destacats, com l’ermita preromànica de Sant Benet d’Espiells, i els veïnats rurals integrats dins la matriu agrícola, com Monistrol d’Anoia, la Fortesa o Sant Joan Samora.
